lunes, 13 de junio de 2016

TRISTESA. Consulta 2

En Joan em visita perquè té sovint una sensació de tristesa. Aquest sentiment ve acompanyat per moments d'absoluta apatia i d'inactivitat. Tot això li passa sense tenir cap motiu apatent i, de fet, no pot relacionar-ho amb cap situació concreta.  Sempre diu, que no sap el perquè de sa seva infelicitat i, que fa molts d'anys, que s'ha sentit d'aquesta forma.

En aquest cas,  estem davant d'una tristesa indefinida. Es tracta d'una tristesa difusa -ell la qualifica d'abstracta- i que forma part, del dia a dia del consultant. Explica, que moltes vegades, es desperta trist i sense cap ganes de fer res, sense que hagi un motiu clar que provoqui aquesta situació.

Li faig, entre moltes qüestions, la següent: - Què en penses quan estàs trist? Em contesta que sent que no hi ha res que li hagi sortit bé mai. Tots els esforços que faci no serviran de res. Intentar canviar sa seva vida és perdre es temps.

Després de varies sessions, en Joan entén que són aquests pensaments, els que li provoquen sa tristesa i l'apatia. Veu, que ell no és aquest personatge que s'ha creat i, que constantment, va repetint-se aquestes idees limitades. Ara, quan es desencadena aquest patró, pot marcar certa distància i reconèixer que ell no és realment així. És capaç de comprendre millor sa situació gràcies al treball que s'ha anat fent, al llarg d'un temps, d'autoconeixement.
 



No hay comentarios:

Publicar un comentario